JP 02226
Basidiomes
b ref 10u= 1cm
b ref 10u= 1cm
Espores
b ref= 10 micròmetres
Queilocistidis NH4OH ++
b ref= 20 micròmetres
Caulocistidis
b ref= 20 micròmetresPíleu de 5-18 mm de diàmetre. Primer globós, quasi hemisfèric, després amplament umbonat, i, finalment, estès amb un petit umbó central. Inicialment recobert per abundant velipellis blanc, però per sota d’un color molt fosc, Munsell 5YR 3/2, s’aclareix cap a la perifèria a 5YR 5/3, i on domina el velipellis a 5 YR 4/2, 5/2, 6/2, 8/2. En els exemplars més grans i desenvolupats, la zona de l’umbó central 5YR 4/4, la resta cap a 7,5YR 5/6, 6/6.
Estípit de 25-40 X 1-3 mm. Exteriorment setinat i amb fibril·les aparents només en els exemplars ja madurs. Més o menys clavat a la base formant una mena de bulb, mai marginat. Pulverulent sobretot a la base i (menys) al terç superior. En secció apareix primer ple i després fistulós. De 2,5YR 3/3, 4/4, 5/6 (bru vermellós fosc, bru vermellós, vermell).
Context 2,5YR 3/3 (bru vermellós fosc) sota el pellis. 5YR 8/1 (blanc) al píleu. Vermell brunenc a l’estítip. Olor espermàtica al tall.
Himeni de làmines. L= 30, l= 1-3. Primer 5YR 5/2 (blanc rosat), després 7,5YR 7/3, 6/4 (rosa, bru lluminós), i finalment 10YR 4/6 (bru fosc groguenc). Aresta lleugera i irregularment crenada
Context 2,5YR 3/3 (bru vermellós fosc) sota el pellis. 5YR 8/1 (blanc) al píleu. Vermell brunenc a l’estítip. Olor espermàtica al tall.
Himeni de làmines. L= 30, l= 1-3. Primer 5YR 5/2 (blanc rosat), després 7,5YR 7/3, 6/4 (rosa, bru lluminós), i finalment 10YR 4/6 (bru fosc groguenc). Aresta lleugera i irregularment crenada
Esporada 10YR 4/6 (bru fosc groguenc).
MICROSCÒPIA
Espores noduloses. Petites. De (6,5-)7-8(-8,5) X 5-5,5(-6) mm. En conjunt, hi dominen les arestes poligonales (5-6) i, encara que presents, no les gibositats.
Queilocistidis fusiformes de 49-60 X 10-13,5 mm. Forta reacció groga al NH3. Cristal·lífers.
Caulocistidis presents al llarg de l’estípit. Amb tendència a ser més lageniformes i de mides lleugerament superiors: 57-69 X 12-14 mm. Apareixen acompanyats alguns cistidioids i pèls cistidiosos globulars. Especialment abundants a la part inferior.
Cicle biològic micorízic. Segons bibliografia lligat a Fagus. Nosaltres també l’hem trobat sota Quercus humilis i Q. robur, com en aquest cas.
Grups nombrosos de 6 a 40 exemplars. A dia d’avui, sempre l’hem anotat a la tardor.
L’ hàbitat al sòl, en una vorada de bosc i també, aparentment, entre restes de fulles de planifolis.
L’hàbit, la mida, les espores i els queilocistidis i la resta de caràcters ens porten a la Sectio petiginosae Heim. En comparar les claus dels diversos autors, la de Bon (1998) resulta la més pràctica en aquesta cas. Donat que els nostres exemplars presenten, a ull nu, característiques que podrien fer pensar amb I. rufoalba, la clau i descripció de Bon resulten un resum de les altres consultades, i, com a ressalt, remet a aquest últim tàxon a un hàbitat caducifoli, que no consta així en diversos autors. A pesar d’haver citat com a referent iconogràfic a Alessio & Rebaubengo (1980), els nostres espècimens presenten l’estípit més acolorit que en aquesta làmina citada.
Espores noduloses. Petites. De (6,5-)7-8(-8,5) X 5-5,5(-6) mm. En conjunt, hi dominen les arestes poligonales (5-6) i, encara que presents, no les gibositats.
Queilocistidis fusiformes de 49-60 X 10-13,5 mm. Forta reacció groga al NH3. Cristal·lífers.
Caulocistidis presents al llarg de l’estípit. Amb tendència a ser més lageniformes i de mides lleugerament superiors: 57-69 X 12-14 mm. Apareixen acompanyats alguns cistidioids i pèls cistidiosos globulars. Especialment abundants a la part inferior.
Cicle biològic micorízic. Segons bibliografia lligat a Fagus. Nosaltres també l’hem trobat sota Quercus humilis i Q. robur, com en aquest cas.
Grups nombrosos de 6 a 40 exemplars. A dia d’avui, sempre l’hem anotat a la tardor.
L’ hàbitat al sòl, en una vorada de bosc i també, aparentment, entre restes de fulles de planifolis.
L’hàbit, la mida, les espores i els queilocistidis i la resta de caràcters ens porten a la Sectio petiginosae Heim. En comparar les claus dels diversos autors, la de Bon (1998) resulta la més pràctica en aquesta cas. Donat que els nostres exemplars presenten, a ull nu, característiques que podrien fer pensar amb I. rufoalba, la clau i descripció de Bon resulten un resum de les altres consultades, i, com a ressalt, remet a aquest últim tàxon a un hàbitat caducifoli, que no consta així en diversos autors. A pesar d’haver citat com a referent iconogràfic a Alessio & Rebaubengo (1980), els nostres espècimens presenten l’estípit més acolorit que en aquesta làmina citada.
