BOLBITIUS (Fr.) Fr.

Gènere tipus de les Bolbitaceae.

Esporocarps pàl•lidament colorejats : porpres, roses o grocs, a vegades dèbilment blavencs o olivacis.
Píleu víscid o rugolòs, plicat-estriat o , al menys al marge, estriat; context minsa i que es descompon ràpidament (és o sembla deliqüescent segons autors). Epicutis himeniforme amb hifes en empallissada, sovint separades per gelificació. Himeni en làmines, lliures, basidis esferopedunculats i amb pseudoparàfisi (braquicistidis) en assentament regular, a vegades una mica prominents a la manera dels pleurocistidis. Pigment intracel•lular. Espores el•líptiques, amb porus germinatiu ben evident o apical. Esporada marró vermellós.Estípit central.
Creixement sobre fusta, sòl, femtes o restes herbàcies.

Check list dels taxa considerats vàlids a la nostre base de dades:

Clau Gènere Espècie Autor sp Subsp/Var/Fo
729 Bolbitius acer Watling
733 Bolbitius albus (Peck) Watling
742 Bolbitius broadwayii (Murr.) Dennis
745 Bolbitius brunneus (Murr.) Watling
747 Bolbitius californicus (McClatchie)
749 Bolbitius callistus (Peck) Watl.
751 Bolbitius citrinus (Murr.) Watling
754 Bolbitius coprophilus (Peck) Hongo
755 Bolbitius cremeus (Murr.) Watling
756 Bolbitius crispus (Longyear) M. Bon
758 Bolbitius demangei (Quél.) P.A. Sacc. & D. Sacc.
760 Bolbitius expansus (Peck) Watling
762 Bolbitius fissus Berk & Broome
765 Bolbitius flavus (Murr.) Murr.
766 Bolbitius floridanus (Murr.) Watling
771 Bolbitius gloiocyaneus Atk.
774 Bolbitius huijsmanii (Watling) M. Bon
776 Bolbitius incarnatus Hongo
778 Bolbitius intermedius (Coker) Watling
781 Bolbitius lacteus J. Lange
786 Bolbitius luteus (Peck) Watling
791 Bolbitius marginatipes Zeller
792 Bolbitius mesosporus Sing.
795 Bolbitius muscicola (Stevenson) Horak
803 Bolbitius pluteoides Mos.
809 Bolbitius reticulatus (Pers. : Fr.) Ricken
812 Bolbitius roseipes Chiu
815 Bolbitius stramineus (Murr.) Watling
818 Bolbitius titubans (Bull. : Fr.) Fr.
821 Bolbitius tucumanensis Sing.
824 Bolbitius versicolor (Peck) Watling
826 Bolbitius viscosus Watling
827 Bolbitius vitellinus (Pers. : Fr.) Fr.
831 Bolbitius vitellinus (Pers. : Fr.) Fr. v. fragilis(L.:Fr.) Quél.
834 Bolbitius yunnanensis Chiu

Clau de classificació dels taxa europeus més comuns

1 Píleu de blanquinós a grocs o de ocres pàl•lids a més o menys rosats. Epicutis en empallissada i elements no paredats. Hàbitat, la majoria de vegades herbaci o fimícola.
subgèn. Bolbitius 3

1a Píleu de gris violacis a rosat moradenc clar o blavós; marge estriat. Epicutis més o menys regularment en empallissada amb alguns elements més gràcils o paredats, de vegades en articles tipus Opuntia. Hàbitat, sobretot, lignícola o silvícola.
subgèn. Pluteolus (Fr.) Watl. 2

2 Píleu de gris vinós ombra a lilós o, més o menys, violaci al centre. Hàbitat sobre fusta morta.
Bolbitius reticulatus (Pers. : Fr.) Ricken

2a Píleu de gris rosat pàl•lid o al centre vinós olivaci. Hàbitat terrícola o sobre branquetes de planifolis. Bolbitius pluteoides Moser

3. Píleu més o menys groguenc o de rosat a olivaci, rarament blanc pur inicialment, i si ho és, s’enfosqueix progressivament a un ocre brut o lleonat al disc, i en aquest cas, marge fortament estriat amb l’edat. Queilocistidis clavats o variables, però mai capitats.
sect. Bolbitius 4

3a Píleu de color blanc o crema molt pàl•lid, rarament ocre lleonat al disc, i, en aquest cas, marge no estriat o molt dèbilment. Queilocistidis capitats, lecitiformes sect. Candidae (Sing.) M. Bon 6

4 Píleu de colors variables, només groc viu sobre una part de l’estípit, però més o menys de olivaci a agrisat a la resta. Es presenta en erols. Hàbitat herbaci ruderal, serradures.
Bolbitius variicolor Atkinson

4a Píleu de color groc viu, al menys a nivell del disc; exemplars sovint isolats o en petits grups. gr. Bolbitius vitellinus 5

5 Píleu de 1 a 3 cm., quasi enterament estriat. Context molt escàs. Exemplars sovint isolats. Hàbitat herbaci, de vegades fimícola.
Bolbitius titubans (Bull. : Fr.) Fr.

5a Píleu normalment de 2 a 7 cm, inicialment més alt que ample, context relativament abundant pel gènere, groc viu; marge gens o poc estriat. Hàbitat en gespes herbàcies o restes vegetals, de vegades en serradures o femers (exemplars exuberants).
Bolbitius vitellinus (Pers. : Fr.) Fr.

6 Píleu de 1,5 a 3 cm de blanc a ivori, de vegades amb el disc més ocraci, rugolós, marge més o menys estriat en estat fresc. Hàbitat ruderal : parcs, jardins i prats adobats Bolbitius tener Berk. & Br.

BIBLIOGRAFIA
BON, M. (1992) : "Clé monographique des espèces galero-naucorioïdes". Documents mycologiques 21(84) : 1-89.