Hygrophorus marzuolus (Fr. : Fr.) Bresadola
JP ex00238


Surt a la primavera o a finals de l’hivern, quan la neu comença a fondre’s. Semi-hipogeu. Els basidiomes es solen trobar ben apretats i enterrats.
Viu associat bàsicament a coníferes, principalment amb pi roig i avet. Sempre localitzats en zones muntanyenques.
Poc comú, però localment abundant. El coneixem d’Espinelves (Osona) i de Sant Joan de l’Erm (Alt Urgell).
Els trets més distintius d’aquest bolet són l’aparició primaveral, sota pi roig principalment, i el color gris acer o pissarra del seu barret, difícil de confondre amb el de cap altre. Cal destacar la manera en què creix, gairebé totalment enterrat, emergint part del píleu només quan és ben crescut. Per això es fa molt difícil de veure’l, si no fos, que és àvidament buscat pels esquirols, que el desenterren i en mengen part del barret. Els trossos que els esquirols han deixat per terra ens delaten sovint la presència d’aquest bolet. D’aquí ve el nom popular de “bolet d’esquirol”. De poca tradició popular al nostre país, ara és més buscat per l’aprenentatge dels naturalistes aficionats amb guies de camp de divulgació i l’existència de més associacions micològiques. Del nostre informador de Sant Joan de l’Erm, en Miquel Prat, aprenem que per aquells indrets no busquen ni cacen bolets, sinó que els apleguen.

Tuber melanosporum Vittadini

JP 02117

Ascoma. Tall transversal

 

Ascs i ascòspores

 

 

 
b ref= 10 micròmetres

BOLETS DE LES COMARQUES GIRONINES

J.M. Vidal, M.A. Pérez-de-Gregorio, C. Ginés,

J. Puigvert, J. Carbó & A. Torrent

Aquest llibre publicat el 1995 va representar una fita important per a la divulgació micològica a les comarques de Girona. Aquesta guia, per a mi, com a biòleg i coautor, va representar un exercici de síntesi, de l’experiència acumulada al llarg de vuit anys en la divulgació del món dels bolets després d’impartir cursets, conferències, i de fer determinacions en les exposicions tardorals de moltes poblacions, primer des de l’òrbita associativa de la Societat Catalana de Micologia i més tard també de l’Associació Micològica Joaquim Codina i que varem començar a desenvolupar a mitjans dels anys 80.

Penicillium sp. sobre Chroogomphus rutilus

Penicillium sp.

b ref =10 micròmetres

A vegades resulta interessant d'emprar tècniques especials d'il·luminació en microscòpia òptica i que ens permeten de visualitzar l' imatge amb un gran efecte de relleu com en aquestes imatges de dalt, o bé diferenciar gradients de densitats a l'interior de determinades estructures a la fotografia de baix que ens pot facilitar la realització de dibuixos o l' interpretació del que veiem. Compareu el resultat amb la microfotografia de baix presa amb l' il·luminació trasmessa habitual.

Chroogomphus rutilus

b ref =10 micròmetres

Agrocybe cylindracea (De Candolle : Fr.) Maire (=aegerita)
JP 00318 basidiomes

Pluteus petasatus (Fr.) Gillet

JP 00474 basidiomes

Tremella mesenterica Retz.
JP 02068

b ref =1cm

Bibliografia micetològica del Dr. Joaquim Codina i Vinyes extreta de la Notícia biogràfica del micòleg Joaquim Codina i Vinyes (1868-1934) publicada per l'Ajuntament de la Cellera de Ter el 1984 per els actes d'homenatge que s'organitzaren en el cinquantenari de la seva mort.



1908 Apuntes para la Flora de La Sellera y su comarca. Impr.D. Torres Girona.

1910 Un bon bolet... But. Inst. Cat. Hist. nat. Any VII. Núms. 3-4.

1911 Bolets. Calendari del pagès per a l'any 1912.

1912 Un caso de intoxicación por Armillariella mellea. Boletín del Colegio de Médicos de la Prov. de Gerona. Any XVII. Núm. 9.

1912 Més bolets... Calendari del pagès per a l'any 1913.

1913 Envenenamiento per las setas. Tres muertos. Boletín del Colegio de Médicos de la Província de Gerona. Any XVIII. Núm. 210.

1915 Las setas comestibles y venenosas. Boletín del Colegio de Médicos de la Província de Gerona. Any XX. (Al núms. de gener, febrer i març)

1924 Liste des Champignons de La Sellera. Bulletin de la Societé Mycologique de France. Tome XL.

1925 A propos de Polyporus tunetanus. Bulletin de la Societé Mycologique de France. Tome XLI. Fasc. 1.

1928 Empoisonnement collectif par l'Amanita phalloides. Bulletin de la Societé Mycologique de France. Tome XLIV.

1929 Intoxicaciones por setas en 1928. Boletín del Colegio de Médicos de la Província de Gerona. Vol. XXXIV.


1929 Bolets bons i bolets que maten. Tipografia Carreras. Girona.

1931 (En col·laboració amb Pius Font i Quer)
Introducció als macromicets de Catalunya. Cavanillesia. Vol. III. Barcelona.

1931 Intoxicación colectiva por Entoloma lividum Bull. Butlletí de l'Institut Provincial d'Higiene. Núms. 25-37 Any III. Barcelona.

1932 Contribucó a l'estudi dels macromicets de Catalunya. Cavanillesia. Vol. V. Fasc. 1-4. Barcelona.

1933 Notes sobre la Volvaria bombycina.Cavanillesia. Vol. VI. Fasc. 1-3. Barcelona.

Lentinus tigrinus (Bull.) Fr.
JP 01700



b ref =1cm
Píleu de 30-100 mm, primer globulós, després amplament umbilicat, finalment infundibuliforme. Marge involut, després irregularment obert i pla, i, finalment, revolut i lacerat. Prim. Cutícula separable i excedent al marge, de color crem pàl.lid, esquamosa, amb esquamules bru fosc, més massives al centre i més laxes al marge.
Himeni de làmines. Apretades. L=100-120. Arcuato-decurrents. Arestes irregularment serrades.
Esporada blanca.
Context ferm. De color crem pàl.lid.
Sapròfit o paràsit. Provoca podridura blanca.
De sortida primerenca, sobretot a la tardor.
Comestible de jove. En moltes publicacions consta com a no comestible.
Hàbitat lignícola, sobretot sobre soques de planifolis de la família Salicaceae (Populus i Salix).

Comú als indrets on troba el seu hàbitat.

A la comarca de la Selva surt amb frequència als indrets més humits dels boscos del pla, a finals d’estiu i a la tardor. En l’ambient dels Estanys de Sils podem dir que és una de les espècies més corrents, i sobretot, després de les intervencions portades a terme als darrers anys.