Hygrophorus marzuolus (Fr. : Fr.) Bresadola
JP ex00238


Surt a la primavera o a finals de l’hivern, quan la neu comença a fondre’s. Semi-hipogeu. Els basidiomes es solen trobar ben apretats i enterrats.
Viu associat bàsicament a coníferes, principalment amb pi roig i avet. Sempre localitzats en zones muntanyenques.
Poc comú, però localment abundant. El coneixem d’Espinelves (Osona) i de Sant Joan de l’Erm (Alt Urgell).
Els trets més distintius d’aquest bolet són l’aparició primaveral, sota pi roig principalment, i el color gris acer o pissarra del seu barret, difícil de confondre amb el de cap altre. Cal destacar la manera en què creix, gairebé totalment enterrat, emergint part del píleu només quan és ben crescut. Per això es fa molt difícil de veure’l, si no fos, que és àvidament buscat pels esquirols, que el desenterren i en mengen part del barret. Els trossos que els esquirols han deixat per terra ens delaten sovint la presència d’aquest bolet. D’aquí ve el nom popular de “bolet d’esquirol”. De poca tradició popular al nostre país, ara és més buscat per l’aprenentatge dels naturalistes aficionats amb guies de camp de divulgació i l’existència de més associacions micològiques. Del nostre informador de Sant Joan de l’Erm, en Miquel Prat, aprenem que per aquells indrets no busquen ni cacen bolets, sinó que els apleguen.